Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert
Vandières

Biografia
Naixement	29 agost 1619 Reims (Regne de França)
Mort	6 setembre 1683 (64 anys) París (Regne de França)
Sepultura	església de Sant Eustaqui de París
Secretari d'Estat de la Marina
7 març 1669 – 6 setembre 1683 ← Hugues de Lionne – Jean-Baptiste Colbert de Seignelay →
Ministre de la Casa del Rei
16 febrer 1669 – 6 setembre 1683
2n Seient 24 de l'Acadèmia Francesa
març 1667 – 6 setembre 1683 ← Jean de Silhon – Jean de La Fontaine →
Controlador General de les Finances
12 desembre 1665 – 6 setembre 1683 ← Louis Le Tonnelier de Breteuil – Claude Le Peletier →
Ministre principal de França
9 març 1661 – 6 setembre 1683 ← Giulio Raimondo Mazzarino – François Michel Le Tellier, marquès de Louvois →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de París
Activitat
Lloc de treball	París Versalles
Ocupació	economista, jurista, polític, Clerical Officer (en)
Activitat	1665 - 1683
Membre de	Acadèmia Francesa (1667–1683) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues
Família
Fills	Jean-Baptiste Colbert de Seignelay, Marie-Anne Colbert, Jean-Jules-Armand Colbert, Jacques Nicolas Colbert, Jeanne-Marie Colbert, Louis Colbert
Pares	Nicolas Colbert de Vandières   i Marie Pussort
Germans	Charles Colbert de Croissy Nicolas Colbert
Premis  Oficial de l'Orde del Sant Esperit  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel
Signatura

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV. Va exercir el càrrec de controlador general de les finances a partir de 1665 i els de secretari d'Estat de la Casa del Rei i de la Marina a partir de 1669, tots fins a la seva mort el 1683.

Va entrar al servei del rei a la mort del seu protector Mazzarino, i va incitar Lluís XIV a fer caure en desgràcia el seu rival Nicolas Fouquet. Va inspirar i promoure una política econòmica intervencionista i mercantilista (que després s'ha conegut com a colbertisme), que afavoria el desenvolupament del comerç i la indústria a França mitjançant la creació de fàbriques i monopolis reials i estatals. Malgrat la bona fama, en realitat no va aconseguir vèncer la pobresa; en gran part, per culpa del luxe exagerat de la reialesa i de les guerres contínues.^[1] Va elaborar el Code noir, que regulava l'administració de l'esclavatge a les colònies.

Sembla que Colbert es va inspirar en els escrits de Barthélemy de Laffemas, economista i conseller d'Enric IV:^[2] Laffemas havia desenvolupat sobretot el comerç colonial i la indústria tèxtil, els dos sectors als quals es va consagrar especialment Colbert amb la seva gestió de les finances públiques.

Home de gran cultura, va intentar activar l'economia de França fomentant les manufactures i el comerç, especialment el marítim (va fundar la marina mercant francesa). A més, va impulsar la creació de l'Acadèmia Francesa de les Ciències.